Aquí trobareu els itineraris de l'11 al 15 del llibre 20 Itineraris alternatius per la serra de Tramuntana (I) .
Els itineraris apareixen tal com els vaig publicar en el seu moment, i tots sabem que, des d'aleshores, l'accés a la Serra ha sofert canvis.
És per això que no ens feiem responsables si en alguna de les rutes trobau l'accés restringit, o si han canviat les senyes d'identificació dels indrets.
SERRA DES TEIXOS
SA RATETA - NA FRANQUESA - L'OFRE
CÚBER - PUIG DE SES VINYES - GORG BLAU
PUIG DE SA CREU - SA MOLA - PUIG DE SA FITA
PUIG DE N'ALÍ (PEL COMELLAR DE S'HOMO)
És per això que no ens feiem responsables si en alguna de les rutes trobau l'accés restringit, o si han canviat les senyes d'identificació dels indrets.
ITINERARI
11
SERRA DES TEIXOS
INFORMACIÓ GENERAL
• Accés: L'excursió comença en el refugi de
pescadors situat devora l'embassament del Gorg Blau (Km 31'4 de la carretera
C-710).
• Dificultat: Itinerari de dificultat
accentuada, amb un parell de punts conflictius -pel seu caràcter aeri- en la
segona meitat de la cresta. Anar amb compte, especialment si fa vent. Molta
cura en davallar cap a l'embotelladora de la font Major, ja que és bo de fer perdre
el caminoi.
• Recomanacions: L'absència de fonts en la
pujada fa recomenable portar aigua. Els dies grisos s'ha de dur roba d'abric
per passar la cresta. Si fa vent, és millor cercar un altre itinerari.
• Duració: Cinc hores de recorregut efectiu.
DESCRIPCIÓ DE L'ITINERARI
Començarem l'itinerari en el refugi
de pescadors de l'embassament del Gorg Blau. Haurem de passar la barrera i
sortir per un portellet situat a l'altra banda de la tanca. Hem de creuar un
torrentó (mirant de no mullar-nos-hi els peus) i anirem en direcció al camí de
les cases d'Almallutx.
Un cop arribats a l'ample camí,
prendrem cap a l'esquerra, en direcció a Almallutx, fins que vegem una fita
situada a mà dreta ─més
o manco un centenar de metres abans d'arribar a les cases, que des de la nostra
situació no es veuen. És la indicació que ens hem de desviar i seguir per un
camí que s'endinsa dins l'alzinar. Aquest camí es dirigeix cap a la canal que
porta l'aigua des de l'embassament del Gorg Blau al de Cúber.
Arribarem a la canal a l'altura
d'un pont on hi ha un cartell amb la indicació "Tossals Verds", a
l'altra banda del qual continua el camí en sentit ascendent. No l'hem de
prendre, aquest camí, sinó que ens desviarem a l'esquerra, seguint vora la
canal uns cinc minuts, i la creuarem quan vegem un pendent de càrritx que
davalla des de la serra des Teixos. Creuar la canal pot ser complicat, per
tant, tal vegada resulti més operatiu fer-ho aprofitant el pont, i anar cap a
l'esquerra per l'altre costat, estalviant-nos qualque llenegada o una bona
xopada.
La pujada cap al coll de sa Trona
no és tan dura com pareix de principi. De tota manera, cal que ens la prenguem
amb calma i pugem en direcció diagonal esquerra cap al coll.
Un cop en el coll de sa Trona, i de
cara a la serra des Teixos, cercarem una empinada canal de pedres que ens
quedarà un poc a l'esquerra del tall de la carena. Un vegada som dalt, el
pendent se suavitza i podem començar a fruir d'una panoràmica d'excepció.
La serra des Teixos no ofereix en
principi dificultats destacables, si bé en la segona meitat s'estreny
considerablement i apareixen alguns petits trams en què haurem d'anar amb molt
de compte pel seu caràcter aèri. En cas de dubte, més val tornar enrere que
forçar perillosament la situació. Precisament és en aquests trams on podrem
veure, pel penya-segat de l'esquerra, alguns torturats exemplars de teix, els
quals donen nom a la serra... de tota manera no convé guaitar-hi gaire.
Ja prop del coll des Prat, baixarem
per la dreta i rodejarem cap a l'esquerra les roques terminals de la serra per
davallar en direcció al coll des Telégrafos, on hi ha una casa de neu.
Des del coll, realitzarem el
descens en direcció SO, amb el puig Major just davant. Farem la davallada sense
camí aparent, amb l'ajut d'algunes fites, les quals ens conduiran cap a les
runes d'un porxo que és visible des del coll.
Arribats al porxo, al costat del
qual hi ha una era just al damunt d'un collet, baixarem per l'altre costat
d'aquest collet, procurant fer-ho per l'esquerra del comellar que davalla en
direcció a la planta embotelladora de la font Major.
D'aquesta manera entrarem dins
l'alzinar on, quasi tot d'una, se'ns apareixerà un tirany que davalla amb
tendència a dur-nos cap a l'esquerra. El tirany es perd de tant en tant, però
el camí està indicat per algunes fites petites. És un tram de l'itinerari en
què hem de posar molt d'esment a no perdre'ns. De tota manera, cas de pèrdua
del tirany, no hem de davallar fins a l'embotelladora, sinó que procurarem
seguir el peu dels penya-segats que s'aixequen a l'esquerra nostra.
Seguint el tirany, veurem que, de
sobte, els penya-segats de l'esquerra cedeixen en benefici d'un fort pendent de
bosc, just en un punt on el tirany es converteix en un camí evident. Seguirem
aquest camí que ens ha de dur fins a un marge, després del qual el camí
desapareix, i continuarem la forta pujada entre el bosc pel costat esquerre del
pendent.
A la fi arribam a un coll, després
del qual una baixada curta ens portarà a la canal d'aigua. Seguirem aquesta
canal cap a l'esquerra, i hem de mirar de creuar-la a la primera oportunitat,
amb la finalitat de fer el recorregut pel costat que dóna al Gorg Blau.
L'itinerari, que ara transcorre ben
pla, es converteix així en un agradable passeig amb esplèndides vistes sobre
l'embassament, el puig de ses Vinyes i el puig Major, i ens permet badar per
primer cop tranquil·lament.
Seguint la canal, arribarem de bell
nou al pont amb la indicació de "Tossals Verds", i davallarem, pel
mateix camí que hem passat a l'inici de l'excursió, fins al refugi de
pescadors.
*************************************
ITINERARI
12
SA RATETA - NA FRANQUESA - L'OFRE
INFORMACIÓ GENERAL
• Accés: L'excursió comença en el petit
aparcament situat a la vora de l'embassament de Cúber (Km 34 de la carretera
C-710).
• Dificultat: L'itinerari no té una excessiva
dificultat, a excepció feta de la localització del camí correcte en el primer
sector de la pujada al puig de sa Rateta. També s'ha d'anar amb compte en el
descens des del coll des Cards fins al camí de l'embassament.
• Recomanacions: Portar aigua. Evitar fer
aquesta excursió a l'estiu en les hores centrals del dia. No deixar a casa la
cambra fotogràfica.
• Duració: Tres hores i mitja de recorregut
efectiu.
DESCRIPCIÓ DE L'ITINERARI
Començarem l'excursió des de
l'embassament de Cúber, creuarem el petit portell de fusta, que s'ha de deixar
tancat, i ens dirigirem cap a la presa de l'embassament per un còmode camí
asfaltat. Un cop hem passat la presa, el camí ja no està asfaltat i fa una lleu
pujada: és la indicació per desviar-nos a l'esquerra per un replà petit
d'herba, just abans d'arribar a una pedrera.
L'itinerari, sense camí evident,
creua un roquissar ─on
hem de procurar no perdre altura─
amb tendència a desviar-se cap a l'esquerra. En sortir del roquissar, una
solitària fita ens indica el camí correcte i a partir d'aquí ens encaminarem
cap al peu d'un penya-segat després del qual apareix una rosseguera. Hem d'anar
pujant per la dreta d'aquesta rosseguera i creuar-la un poc més amunt, després
de passar una paret de pedra seca, per on ens sembli menys complicat. La pujada
pel costat esquerre de la rosseguera té un fort pendent i l'hem de fer amb
calma. Ens indica el final del pendent un petit i solitari pi, a partir del
qual accedirem tot d'una a un ampli comellar que puja des del torrent d'Almadrà
fins a l'altiplà de sa Rateta.
Just després del pi trobarem una
teringa de fites per la dreta del comellar. Pareix més fàcil pujar pel mig,
però les abundants argelages en dissuadeixen ràpidament a qualsevol, sobretot
si es porta màniga curta i calçons d'esport... en aquest cas la pujada pot ser
inoblidable.
Quan el pendent perd inclinació,
reapareix de bell nou la panoràmica sobre el puig Major. Es tracta d'un tram
que ens produirà la falsa sensació de ser ja en el cim. A Tramuntana quasi tots
els cims són darrera d'allò que aparenta ser el capcurucull.
D'aquesta manera arribarem al cim
de sa Rateta, des d'on la panoràmica sobre l'embassament de Cúber és de les més
encisadores que es poden contemplar a les nostres muntanyes.
Per anar cap al puig de na
Franquesa, hem de partir en direcció SO, paral×lelament al
penya-segat, amb el cim cònic de l'Ofre com a referència.
El descens, de principi
horitzontal, s'empina a mesura que ens acostam al coll que separa sa Rateta de
na Franquesa, conegut com el coll des Gats o de sa Roteta. Per l'aspecte
bucòlic d'aquest coll, amb gespa i de vegades amb una petita bassa, els
excursionistes, fa unes dècades, l'anomenaven el coll de "na Heidi",
amb clara referència a la sèrie televisiva, cosa que va ocasionar alguns esquinçaments
de vestidures entre els integristes de la toponímia.
Un cop en el coll, en lloc d'anar
cap a l'abrupta cresta de na Franquesa hem de partir per l'esquerra en direcció
a un pi molt visible i, a la primera ocasió evident, ens desviarem a la dreta; aleshores
trobarem algunes fites que ajuden a arribar al cim de na Franquesa.
Per anar de na Franquesa cap a
l'Ofre, hem de creuar una paret seca per on fa un petit esglaó rocós. Algunes
fites ens facilitaran el descens al coll des Cards, que separa l'Ofre de na
Franquesa.
Des del coll, hem d'anar en
direcció a una torre d'electricitat, la rodejarem per l'esquerra, immediatament
després girarem a la dreta i pujarem per unes roques. D'allà mateix surt un
caminoi que segueix la boscosa cresta en direcció al capcurucull de l'Ofre. En
arribar a les roques que conformen el cap cimal, el caminoi el voreja per
l'esquerra i en cerca el punt feble, i en aquest punt ens hem de desviar a la
dreta per arribar al cim, primer hi ha un fort pendent, però després és gairebé
pla.
Per baixar del cim, hem de tornar
al coll des Cards pel mateix camí que hem utilitzat en la pujada. Un cop allí,
partirem, deixant el cim de na Franquesa a la dreta, cap a una torre
d'electricitat que s'hi veu i trobarem un pseudo-camí que baixa amb fort
pendent, al final del qual ja no hi ha cap rastre evident del camí. En la part
inferior del pendent, ens hem de dirigir a la següent torre d'electricitat, i
per això rodejarem el bloc de roca on està situada.
Pocs metres després, el bosc cedeix
el lloc als prats, per on baixarem, procurant fer-ho de cara al pendent i en
direcció obliqua-dreta. D'aquesta manera arribarem a l'ampli camí més o manco a
l'altura d'un portell sense barrera, a partir del qual ja sols ens resta
seguir-lo en direcció a l'embassament.
**************************************
ITINERARI
13
CÚBER - PUIG DE SES VINYES - GORG BLAU
INFORMACIÓ GENERAL
• Accés: Començarem l'excursió en el petit
aparcament situat a la vora de l'embassament de Cúber (Km 34 de la carretera
C-710).
• Dificultat: Itinerari difícil, no tant pel
desnivell o la distància com per l'abruptesa del terreny. L'horitzontalitat del
primer tram no és un indici de la realitat del recorregut.
• Recomanacions: Itinerari no recomanable a
persones que no tenen gaire experiència en la muntanya. Abandonar en tenir
dubtes o si fa vent fort, boira o hi ha risc de tempesta, ja que les crestes
estan molt exposades als llamps.
DESCRIPCIÓ DE L'ITINERARI
Des del petit aparcament situat a
la vora de l'embassament de Cúber, partirem per la carretera en direcció a
Sóller. Deu minuts després, en la segona corba que trobarem cap a l'esquerra,
hem de sortir de la carretera i saltar la reixa aprofitant una escaleta de
fusta que hi ha.
Un cop fora de la carretera, i
sense cap mena de camí, ens enfilarem pels pendents de càrritx que pugen per
l'esquerra nostra, cercant el pas menys conflictiu cap a la carena. Arribarem d'aquesta
manera a un cingle de càrritx, des d'on hem d'agafar definitivament la cresta
de ses Vinyes.
La cresta, encara que no és gaire
esmolada ni presenta desnivell, és mala de recórrer a causa de la forta
carstificació. Per això s'ha d'anar amb compte sobretot amb les escletxes, ja
que una llenegada pot ser causa de desagradables accidents.
Si el recorregut ens sembla molt
complicat, en aquest primer sector de l'excursió sempre tindrem l'opció d'anar
per la dreta de la carena, on hi ha alguns replans poblats de càrritx. Cal
aprofitar-los en cas de dubte perquè més endavant aquests replans
desapareixeran. Si trobam algun pas dubtós, tornarem enrere i cercarem una
opció més fàcil o que no sigui tan compromesa.
En aquest sector cal planificar la
seqüència de moviments, ja que si només estam pendents dels passos immediats,
fàcilment ens podem trobar bloquejats enmig del carst.
Un cop que hem deixat enrere
l'última corba de la carretera militar, la cresta es va esmolant a la vegada
que a la dreta nostra el terreny adquireix una gran verticalitat. A partir
d'ara, en cas de dubte, caldrà cercar un pas més fàcil per l'esquerra de la
cresta.
Arribarem a un punt on només ens
queden dues puntes per superar abans d'arribar a un collet des del qual farem
la pujada al cim. Davallar de la primera punta pot ser problemàtic, però sempre
hi ha la possibilitat de rodejar-la per l'esquerra; en canvi la segona, encara
que sembli que s'ha de tallar, té una baixada fins al collet relativament
fàcil. Una volta som en el coll, l'ascensió fins al cim no té més problemes
fins que arribem a la part superior on veurem com una vira inclinada que puja
cap a la dreta. Anirem fins a la part inferior de la vira i hi pujarem
grimpant. Aquest pas és fàcil, però delicat, i no hi seria de més portar una
corda per assegurar el pas d'aquells components del grup que no tenen gaire
experiència.
Passada la vira, només ens quedarà
un tram bastant pla, però incòmode, i haurem assolit el cim del puig de ses
Vinyes, que és un dels pocs amb l'autèntic regust dels grans espais oberts que
romanen a Tramuntana ... malgrat això mai no és inclòs en les guies
tradicionals d'excursionisme de Mallorca.
Davallarem seguint la cresta per
l'altre costat, és a dir, en direcció a Turixant. Farem aquest sector de
l'itinerari per damunt la cresta i sempre cercant els punts febles a la dreta,
tal com baixam. De tant en tant, apareix alguna fita, senyal que no som els
únics que transitam per aquests llocs inhòspits. Farem el descens utilitzant,
més d'una vegada, les mans i el cul: potser fins i tot que algun voltor ens
vigila i s'imagina la possibilitat d'un tiberi gens habitual.
Després d'un esglaó rocós,
arribarem a un collet poblat de càrritx: és l'última oportunitat que tenim de
davallar a Turixant, cas que aquesta sigui la nostra intenció. A partir d'ara
la cresta es farà més esmolada i incòmoda, per la qual cosa el nostre itinerari
s'anirà separant de la cresta i prendrà a la dreta, seguint un coster ple de
càrritx, a través del qual arribarem, cercant sempre l'opció més còmoda per
realitzar el descens, a un collet que també està poblat de càrritx. En
arribar-hi, no el creuarem, sinó que farem un gir a la dreta de quasi 180º i
seguirem un altre coster on el càrritx posa la nota de verdor.
Per aquest coster arribarem a una
canal rocosa que va a l'embassament, un poc a la dreta del monument megalític
situat en la carretera. Baixarem pel costat dret de la canal, en direcció a
l'embassament, i evitarem així els trams més verticals. En ser baix, cercarem
el pas més còmode per sortir a la carretera i retornarem al punt de partida
d'aquesta excursió.
Aquest tram de camí asfaltat, lluny
de deslluir el conjunt de l'itinerari, ens semblarà un camí de roses comparat
amb l'abruptesa dels indrets que hem passat en fer aquesta ruta.
*************************************************
ITINERARI
14
PUIG DE SA CREU - SA MOLA - PUIG DE SA FITA
INFORMACIÓ GENERAL
• Accés: Sortirem de Caimari en direcció a
LLuc, agafant la darrera desviació a l'esquerra abans de la primera corba
tancada de la carretera.
• Dificultat: Itinerari més difícil del que
sembla a primera vista, pel tipus de terreny. Extremar les precaucions en
arribar al puig de sa Fita, ja que és necessari grimpar.
• Recomanacions: Portar aigua a bastament. Abandonar si hi ha
boira sobre sa Mola.
• Duració: Quatre hores i vint minuts de
recorregut efectiu. Aquest horari es pot dilatar molt en funció de la destresa
dels integrants del grup.
DESCRIPCIÓ DE L'ITINERARI
Un cop en el camí des Horts,
d'amplada suficient per al trànsit de vehicles, deixarem a la dreta el puig de
n'Escuder. Creuarem un portell i passarem quasi tot d'una pel costat d'unes
balmes en què hi ha una important zona d'escalada ─els
practicants d'aquest esport l'anomenen Las Perchas (esquerra). Després
d'aquestes balmes creuarem un segon portell i llavors el camí s'empina
sensiblement.
La mescladissa de pins, alzines,
oliveres i garrovers ens indica que aquesta zona era, en altres temps, terra de
conreu... però que d'això ja fa bastants d'anys.
Passarem pel costat d'una segona
balma, on trobarem alguns exemplars impressionants d'alzines, i, vint minuts
després, arribarem a les cases des Horts.
Just abans d'arribar a les cases,
quan tinguem un safareig petit a la dreta nostra, ens hem de fixar que per
l'esquerra parteix un camí que fa pujada. Agafarem aquest camí i, pocs minuts
després, serem en un hortet que ens ha de quedar a la dreta. El nostre camí
està indicat per una taca groga pintada a la roca i ens conduirà a un portell
amb una barrera metàl×lica.
Passat el portell, entrarem dins el bosc i veurem quasi tot d'una un caminoi
que puja fins al coll que ja s'intueix.
El camí de principi està un poc
difuminat, però tot d'una esdevé evident, fa successives ziga-zagues fins a un
portell que dóna accés al coll.
Per anar cap al puig de sa Creu,
ens desviarem noranta graus a l'esquerra i seguirem la línia de màxim pendent.
Tot d'una trobarem un tirany que va vorejant una paret de pedra seca, que
durant tota la pujada hem de mantenir a l'esquerra. Aquesta paret acaba en un
penya-segat, i aquí haurem de desviar-nos un poc a la dreta fins a trobar els punts
febles d'un terreny que guanya verticalitat fins arribar, pocs metres després,
al cim. Ja en el capcurucull, trobarem les restes d'una creu de fusta, que data
de l'any 1956 i va ser trencada per un llamp poc temps després de ser col×locada...
potser no era del gust de la voluntat divina o bé les forces tel×lúriques
es van rebel×lar
contra la voluntat humana.
Baixarem pel mateix camí de pujada,
per la qual cosa cal haver memoritzat els punts més entremaliats mentre feiem
l'ascensió.
Altra vegada en el coll, ara ens
dirigirem cap a l'altre costat per un camí que hem de deixar quan faci el
primer revolt a l'esquerra i marxarem camps a través en direcció obliqua-esquerra
─segons
miram el pendent─
fins a trobar un tirany, abans d'arribar a una paret rocosa. Aquest tirany
cerca el punt feble de la paret rocosa per passar-la. Un cop a l'altre costat
de la paret, el tirany arriba a un collet, fa un canvi de direcció cap a la
dreta i es difumina un poc abans d'arribar a una paret de pedra seca que
travessa un coll: hem de passar aquesta paret per l'esbaldrec que hi ha fet la
desembancalada d'un gran pi.
Des de l'altra banda de la paret ja
veurem el cim arrodonit de sa Mola, al qual ens dirigirem ─ara sense
camí visible─
procurant no perdre gaire altitud, per la qual cosa ens encaminarem cap a
l'esquerra nostra per un terreny molt mal pla, travessarem una torrentera i
arribarem al cim fent una breu pujada.
Des del cim de sa Mola, sortirem en
direcció al coll que ens separa del puig de Sa Fita, que veurem a l'esquerra
del característic con de n'Alí.
Anant pel coll, sempre sense camí i
per un terreny que se'l pot qualificar de tot excepte de còmode, passarem pel
costat d'un grup de pins de respectables dimensions.
Quan arribem al pendent del puig de
sa Fita, procurarem pujar amb tendència cap a la dreta, per un terreny cada cop
més empinat, fins a sortir del bosc. Una curta però delicada grimpada ens separa
del capcurucull, en el qual una pedra ens indicarà que som en el punt més
elevat. Excel×lent
panoràmica.
Baixarem del puig de sa Fita per la
dreta de la cresta ─estant
nosaltres de cara al puig de n'Alí─,
cercant sempre l'itinerari menys abrupte, si és que això és possible en aquest
lloc. La direcció que seguirem és la de vorejar el pendent de n'Alí així com
baixam, com si tinguéssim la intenció d'anar cap a la serra de s'Esquerdar i
n'Escuder.
En un moment determinat trobarem un
seguit de fites (si hi estam alerta, és clar) que baixen des del cim de n'Alí
cap a la coma des Horts. Les seguirem, prenint a la dreta, en sentit
descendent. D'aquesta manera el terreny, de principi encara abrupte, va perdent
verticalitat fins que esdevé un camí evident, el qual ens portarà fins a
Caimari, passant prèviament per les cases des Horts.
**********************************************
ITINERARI
15
PUIG DE N'ALÍ (PEL COMELLAR DE S'HOMO)
INFORMACIÓ GENERAL
• Accés: L'itinerari comença en les instal·lacions
d'esbarjo de la Comuna de Caimari, que estan situades en la carretera d'Inca a
Lluc, un poc abans d'arribar a son Canta (Km 10 de la carretera PM-213).
• Dificultat: Itinerari amb un important
desnivell des d'un principi. S'ha de posar especial atenció en l'accés al pas
de n'Arbona i en la davallada cap al comellar de sa Cometa Negra, ja que pot
ser difícil localitzar el camí. Terreny molt carstificat en l'accés al puig de
n'Alí.
• Recomanacions: Portar aigua, ja que no
trobarem cap font fiable en tot el recorregut. Aquest itinerari és recomanat
especialment per als dies grisos en què no ploqui.
• Duració: Tres hores de recorregut efectiu.
DESCRIPCIÓ DE L'ITINERARI
Pujant d'Inca a Lluc, tenint a la
dreta la zona d'esbarjo de sa Comuna de Caimari, la carretera descriu dues
corbes molt marcades a la dreta. Tant en una com en l'altra hi ha un portell:
el primer serveix per accedir al comellar de s'Homo i el segon per fer la
davallada des del comellar de sa Cometa Negra.
Passat, doncs, el primer portell
que trobarem venint per la carretera, iniciarem l'ascens pel comellar de
s'Homo, de principi per dins alzinar que, pocs metres després, és substituït
pel pinar.
El camí té un primer tram ample i
evident fins que s'eixampla i sembla que acaba; però, si ens hi fixam, veurem
que en realitat fa un revolt molt tancat a l'esquerra i continua la pujada pel
marge esquerre d'una torrentera, amb la dificultat, a més a més, que comporta
moure's entre les restes d'un incendi forestal que va assolar la zona fa pocs
anys.
El camí, tot i que està mig tapat
pels pins tombats, és més o manco visible i arriba a una sitja. Per accedir al
cim de n'Alí ens hauríem de desviar a l'esquerra i ja podríem fer la pujada
definitiva. En canvi, l'itinerari que proposam, i amb la finalitat de
contemplar un inversemblant sistema d'aprofitament d'aigua situat més amunt,
continua per dins del comellaret que veurem després de la sitja. El comellaret
fa un gir a l'esquerra, passarem pel costat d'un magnífic exemplar de ginebró i
fa un nou gir a la dreta amb la intenció d'arribar a un collet que separa el
comellar de s'Homo del comellar de sa Cometa Negra. Poc abans d'arribar-hi, i
pel pendent de l'esquerra, podrem contemplar un magnífic exemple de
l'aprofitament dels recursos hídrics de la zona: l'aigua que regalima per la
roca és recollida en uns crulls fets en la roca mateixa, crulls que a vegades
no són perceptibles a primera vista, sinó que haurem de badar bé els ulls i,
així i tot, alguns no els veurem fins que hi siguem bé damunt.
Poc abans d'arribar al collet
esmentat, ens desviarem a l'esquerra a la recerca d'unes fites bastant
amagades. Aquestes fites ens duen de principi cap al cim i després ens
desviaran a l'esquerra, pel mig d'un laberint de formes càrstiques en què hem
d'anar alerta a no travelar.
Pujarem amb l'ajut d'algunes fites,
i sovint també de la nostra intuïció, fins que trobem un seguit de taques
vermelles i fites que vénen del comellar de sa Cometa negra. A partir d'ara ja
no ens queda més que seguir les marques i les fites fins arribar al cim. De
principi les marques ens duen netament cap a l'esquerra del capcurucull i
després fan un gir a la dreta.
Per davallar del cim de n'Alí,
seguirem una teringa de petites fites que surten des del mateix cap cimal en
direcció al coll de sa Línia -és a dir, en direcció al Massanella-, al qual
arribarem sense gaire problemes.
Des del coll, iniciarem la davallada
en direcció a Comafreda. Cal posar atenció a una desviació a la dreta que
trobarem cinc o sis minuts després d'haver sortit del coll de sa Línia. Aquesta
desviació ens farà fer una volta de cent vuitanta graus -respecte d'aixó com
davallàvem- i pocs metres després veurem una sitja. A partir d'aquí, el camí
s'esvaeix i el que hem de fer és continuar la davallada pel marge dret -i sense
fer-nos gaire enfora- d'una petita torrentera que surt des de la sitja.
Aquesta torrentera va fent la volta
a la falda de n'Alí i pren cap al coll que separa n'Alí del puig d'en Grau. En
aquest coll hi ha el pas de n'Arbona. De tota manera, molt abans d'arribar al
pas ja haurem trobat un seguit de marques vermelles, les quals ens hi conduiran
sense cap dificultat.
Les marques vermelles, que en
alguns trams ens han portat pel jaç de la torrentera, surten per la dreta en
les proximitats del pas de n'Arbona, a partir del qual ja accedirem al vessant
de n'Alí que mira el pla.
Un seguit de marques acompanyades
de fites ens indica el camí més adient per fer la baixada, la qual passa en
principi per dins un alzinar. Cal anar amb esment en arribar a una zona poblada
de molta estepa llimonenca, ja que el camí hi fa un gir a l'esquerra. De tota
manera, en cas d'haver perdut les fites en arribar en aquesta zona, hem de
davallar per la línia de màxim pendent i retrobarem més avall les fites i les
marques vermelles que ens vindran de l'esquerra.
Ja en la zona on el comellar perd
inclinació, apareix un ampli camí pel qual farem el retorn fins a la zona
d'esbarjo de sa Comuna de Caimari sense cap problema.
