Aquí trobareu els itineraris del 6 al 10 del llibre 20 Itineraris alternatius per la serra de Tramuntana (II) .
Els itineraris apareixen tal com els vaig publicar en el seu moment, i tots sabem que, des d'aleshores, l'accés a la Serra ha sofert canvis.
És per això que no ens feiem responsables si en alguna de les rutes trobau l'accés restringit, o si han canviat les senyes d'identificació dels indrets.
És per això que no ens feiem responsables si en alguna de les rutes trobau l'accés restringit, o si han canviat les senyes d'identificació dels indrets.
ITINERARI 6
MUNTANYA DE
MONTCAIRE ‑ SA COSTERA
INFORMACIÓ GENERAL
• Accés: Sortirem des del restaurant Es
Vergeret, en cala Tuent, on procurarem que el nostre vehicle no envaeixi el
lloc que el restaurant té destinat als seus clients. Deixar‑lo abans.
• Dificultat: Dur i llarg itinerari per un
dels indrets més inhòspits de Tramuntana. Qualsevol inclemència meteorològica
pot augmentar considerablement la seva dificultat. L'absència en molts de trams
de punts clars de referència ens pot fer perdre molt de temps. La pujada al
coll de Biniamar en el tram final de l'excursió és un autèntic acorament.
• Recomanacions: No dubtar en abandonar al
més petit risc de pluja o boira. Si el dia és calorós, pensar‑s'ho també abans
de partir. Avaluar bé les capacitats físiques dels membres del grup abans de
partir. Portar aigua, ja que la de la font des Joncs no sempre és fiable.
• Duració: Un poc més de cinc hores de
recorregut efectiu... que es pot dilatar considerablement en cas de pèrdua de
l'itinerari, o en el cas que algun membre del grup comenci a "fer
figa".
DESCRIPCIÓ DE
L'ITINERARI
Partirem des de la mateixa entrada del restaurant Es
Vergeret per una escalonada que sembla va en direcció a una casa, però just
abans d'arribar‑hi gira a la dreta i segueix pujant per uns escalons, que més
endavant es converteixen en un caminoi de terra.
Passarem pel costat d'uns dipòsits d'aigua i, un poc
més amunt, sortirem a un ample camí, que quan férem l'excursió (setembre de
1998) encara estava en construcció.
Travessarem aquest camí en diagonal ascendent per
cercar un camí empedrat a l'altre costat. Aquest camí travessa un portell sense
barrera, arribant, poc més amunt, a les cases de Fra Puig. Aquí tornarem a
sortir a un camí ample que seguirem cap a la dreta una cinquantena de metres.
Quan aquest camí gira a l'esquerra per arribar a les cases, ens fixarem que hi
ha un cartellet de fusta amb la inscripció "Sóller" que ens indica
que hem de seguir cap a la dreta. D'aquesta manera retrobarem el camí empedrat
que ens portarà fins al coll de na Polla, el punt d'entrada al camí de sa
Costera.
Haurem d'estar molt atents, ja que, després d'haver
passat dues parets, i a uns quatre minuts del coll de na Polla, el camí passa
pel mig de dos pins quasi idèntics, i una trentena de passes més endavant
veurem que en la vorera dreta del camí hi ha una pedra amb una taca de pintura
vermella. És el punt que ens indica que hem de sortir del camí per enfilar‑nos
pels pendents de l'esquerra. Si ens hi fixam veurem a dalt de tot un immens
bloc en forma de cor: allà hi ha el pas des Marge.
El pendent és fortíssim i incòmode i segurament
minarà la moral a algun membre del grup. Molt de tant en tant apareixerà alguna
taca de pintura vermella i alguna fita, indicant‑nos que no ens hem tornat
bojos i anam per l'itinerari correcte. Seguint un simulacre de tirany,
arribarem a un marge que travessarem cap a l'esquerra, per continuar la pujada
més o manco pels peus dels penya‑segats de l'esquerra.
Més amunt, deixarem a la nostra esquerra un marcat
collet, després del qual ens tornarem a aferrar als peus dels penya‑segats de
l'esquerra, passarem per una balma on hi ha molta olivella, i començarem a
veure alguns rastres d'empedrat, els quals van en augment a mesura que pujam
fins que es converteixen en un autèntic camí. Aquest camí acaba en un petit
marge que haurem de superar: és el pas des Marge.
A partir d'aquí haurem de badar bé els ulls —més
encara!— per seguir les fites que ens han de conduir fins a Binis. De principi
les fites segueixen la pujada deixant a l'esquerra un comellaret... inclús
podrem trobar petits trams d'empedrat —molt amagats, i més endavant deixen a la
dreta la boca d'un avenc.
A uns vint minuts (efectius) del pas des marge,
arribarem a una era després de la qual seguirem amb tendència a anar un poc a
la dreta —a l'esquerra veurem alguna fita que no hem de seguir. Arribarem a un
replanet on seguirem també amb tendència a anar a la nostra dreta. D'aquesta
manera arribarem a un altre replanet on trobarem les restes d'una barraca,
desprès del qual farem una petita pujada a un collet.
Un cop en el collet veurem unes fites que surten en
baixada cap a l'esquerra que no hem de seguir, sinó que el nostre itinerari
segueix en direcció a una roca que té una heura, més o manco en direcció al
penyal des Migdia que veurem darrera.
La pujada que feim ara de principi no té fites, però
un poc més endavant apareixerà alguna taca de pintura vermella i alguna petita
fita i, fins i tot, trams d'empedrat.
D'aquesta manera arribarem a unes marjades on sembla que el nostre camí quedi
tallat pels penya‑segats. En realitat, just als peus de la roca de l'heura —un
poc a la seva esquerra— trobarem una fita que ens indica el lloc per on ens hi
hem d'enfilar: es tracta del pas des Ruc.
A l'altre costat del pas entrarem dins el pinar dels
Binis, i apareixerà un tirany. Aquest tirany se junta amb un altre que ve per
l'esquerra, i segueix en direcció al penyal des Migdia. Arribarem a una tanca
que deixarem a la nostra esquerra, travessarem un portellet sense barrera i, no
molt més lluny, arribarem a un camí ample en el punt en què hi ha un cotxe
abandonat.
Aquest camí ample el seguirem cap a la dreta.
Sortirem de l'alzinar, travessarem uns camps de conreu, i quan vegem que el
camí fa una àmplia volta cap a l'esquerra, l'abandonarem per sortir cap a la
dreta en un lloc on hi ha un grup d'alzines, darrere les quals hi ha la font
des Joncs.
Mantinguent aquesta nova direcció, i un cop hem
deixat enrere la font, apareixerà un camí de terra, de principi fet malbé, que
un poc més amunt es va fent més evident.
D'aquesta manera arribarem a es Colls on haurem de
posar novament tots els sentits per trobar la desviació a Montcaire. Tot just
arribem al coll ens trobarem un grup de pins on sortirem del camí per desviar‑nos
cap a la dreta. Passarem tot d'una per damunt una sitja, després de la qual
seguirem un tiranyet que ens anirà desviant cap a la dreta fins que ens trobem
amb una paret de pedra seca. Aquesta paret no la travessarem en cap moment,
sinó que la vorejarem cap a l'esquerra fins que arribi als peus d'unes roques
vermelloses; aleshores el tirany se separa de la paret cap a l'esquerra per
esquivar les roques, passa per un tram
d'empedrat, i arriba a un comellaret que pujarem en tota la seva longitud per
sortir‑ne cap a l'esquerra.
Així arribarem al pla de sa Creu, el qual té una
paret de pedra seca a la seva esquerra. La pujada al cim —que d'es d'aquí no se
veu— la farem paral·lelament a aquesta paret. En arribar a la part superior
girarem a la dreta per entrar en un replà de càrritx des d'on veurem a la fi el
cim, característic amb la fita que l'amic Tomeu Bonet hi va col·locar a sobre...
així no hi ha dubtes de quin cim és el més alt. La pujada final la farem per la
dreta del capcurucull per girar després a l'esquerra.
Per continuar el nostre itinerari, tornarem al pla
de sa Creu i, aquest cop botarem la paret de pedra seca que ara ens quedarà a
la dreta. Travessarem un replanet de càrritx, a l'altra banda del qual botarem
un petit marge per entrar en un altre replà, aquest més gros, el qual
travessarem amb tendència a fer‑ho cap a la dreta, en direcció a un gran pi que
veurem en direcció al port de Sóller. Les fites ens hi conduiran.
Les fites ens condueixen a un collet situat entre
les restes d'un pi mort (dreta) i una penya darrera de la qual es veu un pi
(esquerra).
Passat el collet guaitarem sobre el pla des Porxo.
Per baixar‑hi, seguirem un antic camí que passa entre un grup de tres pins que
ens queda a l'esquerra.
En arribar al porxo, sortirem per un collet que hi
ha a la seva esquerra. En aquest collet s'inicia un camí, amb trams d'empedrat,
el qual deixarem per desviar‑nos a la dreta en un lloc on el camí fa un revolt
a l'esquerra (hi ha una fita indicadora). Hem de passar entre una penya —que té
un bloc a damunt que sembla un mussol (dreta)— i una parella de pins joves
(esquerra).
Un cop passada la penya del mussol, anirem desviant‑nos
cap a la dreta, com si li volguéssim donar la volta, per passar per un collet
(està indicat amb fites).
A l'altra banda del coll veurem que hi ha un
comellar que fa una baixada cap a l'esquerra. El nostre itinerari anirà a cercar
el costat dret del comellar (en sentit de baixada). Per això haurem de fer una
forta baixada —trobarem a mig pendent un bocí de camí que després s'esvairà, i
després anirem fet travessia en direcció a l'esmentat costat dret. Aquesta
travessia està indicada amb fites.
En arribar a l'altre costat, veurem que les fites
fan un gir brusc a l'esquerra, per començar una baixada pel costat dret de la
torrentera que baixa en direcció a Bàlitx d'Avall. Aquesta baixada està
indicada amb fites, però cal posar molt d'esment, ja que de tant en tant
desapareixen, i aleshores és la nostra intuïció la que ens diu on podem trobar
la propera.
En un moment determinat baixarem per una canal,
enmig de la qual haurem de baixar un petit marge, desprès de la qual arribarem
a les restes del tronc d'un gran pi: hem arribat al pas des Pinot. Aleshores
ens desviarem a l'esquerra per iniciar una vertiginosa davallada, en la que no
convé fer més via del compte (no hi ha fites).
Aquesta baixada la farem seguint la línia de màxim
pendent excepte al final, on girarem a l'esquerra per entrar en una torrentera,
la qual travessarem per seguir la baixada pel seu costat esquerre (hi ha una
fita sobre un gran bloc que ho indica). La baixada la farem paral·lelament a la
torrentera fins arribar a una sitja, on ens desviarem a l'esquerra per arribar
aviat a un camí de carro, el qual seguirem cap a la dreta.
Aquest camí de carro ens baixa, fent successius
revolts fins a prop de Bàlitx d'Avall, concretament fins el camí que enllaça la
possessió amb el coll de Biniamar. En arribar al camí girarem a la dreta per
iniciar la pujada al coll.
Quan el camí va a travessar un portell sense barrera
—molt a prop encara de Bàlitx d'Avall, ens fixarem que a la dreta hi ha uns
escalons marcats amb un parell de fites: és el camí de na Cavallera.
Pujam els escalons després dels quals s'inicia un
camí empedrat. El camí puja fent successives ziga‑zagues, arriba a un portell
sense barrera que no travessarem, sinó que seguirem per la seva dreta; arriba a
un segon portell sense barrera que aquest cop si travessa, i finalment acaba en
un ample i incòmode camí de terra. Mitja dotzena de revolts més i arribarem al
coll de Biniamar. Ara ja sols ens queda seguir el camí de sa Costera fins al
coll de na Polla, i des d'allà baixar fins a es Vergeret pel mateix camí que
hem emprat en l'inici d'aquest itinerari.
***********************************************
ITINERARI 7
TORRE DE NA SECA ‑ PAS DE S'HEURA
INFORMACIÓ GENERAL
• Accés:
Començarem el nostre itinerari en l'aparcament del mirador de ses Barques
(carretera Sóller‑Lluc).
• Dificultat:
Duríssim descens des de la torre fins al jaç del torrent de Na Mora, sobretot
en dies calorosos... i encara ens queda la pujada del pas de s'Heura! El temps
corresponent al tram del descens esmentat és purament orientatiu, ja que es pot
duplicar fàcilment en cas de presentar‑se algun contratemps. Itinerari ideal
per a masoquistes.
• Recomanacions:
Portar aigua en abundància i avaluar be les condicions físiques dels membres
del grup abans de partir. Una petita corda ens pot ajudar en cas de complicar‑nos
la vida en el descens al torrent. Evitar dies calorosos o amb sol de justícia.
Amants d'itineraris còmodes, abstenir‑se.
• Duració:
Poc més de quatre hores i mitja de recorregut efectiu. Si no hem fet mai aquest
itinerari, preveure unes quantes hores més.
DESCRIPCIÓ DE L'ITINERARI
Sortirem
des de l'aparcament del restaurant del mirador de ses Barques per un camí, que
en el seu inici puja per uns escalons, el qual està indicat amb un cartell de
fusta. De principi fa una forta pujada per després anar‑se'n replanant i acabar
el lleuger descens.
Aquest
camí acaba en un altre camí de terra més ample, que ens conduirà sense cap
entrebanc fins a Bàlitx d'Amunt. Poc abans d'arribar‑hi, ens fixarem que en el
mateix revolt que fa el camí a l'esquerra per anar cap a la possessió, hi ha
una desviació a la dreta que travessa un portell amb una barrera metàl×lica que hem de travessar. D'aquesta manera
accedirem a l'espectacular fondalada de Bàlitx, a l'altra banda de la qual
veurem, quasi a la nostra altura, el coll de Biniamar i la torre de na Seca.
Passat
el portell, seguirem per l'ample camí de terra fins que, en arribar al primer
revolt tancat cap a l'esquerra, veurem dos camins que surten de la mateixa
corba: un de terra que segueix més o manco horitzontal, i un empedrat (a
l'esquerra de l'anterior) que fa una clara baixada. El nostre itinerari segueix
el camí empedrat.
Aquest
camí empedrat —que és part de l'antic camí que anava de Sóller a sa Calobra per
sa Costera— ens conduirà en pocs minuts fins a una font, on convé proveir‑nos
d'aigua si és que encara no ho hem fet abans.
Per
seguir el nostre itinerari, haurem de continuar el descens pel camí empedrat
que ens quedava a l'esquerra quan hem arribat a la font. Aquest camí al cap de
pocs metres s'estreny considerablement en un punt on veurem que, a la nostra
dreta, hi ha uns escalons empedrats que ens duen fins a un caminoi de terra
roja. Seguirem pel caminoi de terra roja, el qual ens condueix fins a Bàlitx
d'Enmig, punt en què retrobem l'ample camí que havíem deixat per passar per la
font.
Seguint
pel camí ample, atravessarem un portell, després del qual veurem que, un poc
més envant i a l'esquerra del camí, hi ha un porxo restaurat. En arribar a la
desviació que condueix cap al porxo esmentat, l'agafarem per deixar‑lo quasi
totd'una —a uns deu metres de seguir‑lo— per tombar a la dreta per un camí que
de principi no està molt clar però que, un poc més envant, es transforma en un
evident camí empedrat (en realitat es tracta del mateix camí que passava per la
font). Algunes marques ens indiquen el punt en què l'hem d'agafar.
El
camí empedrat ens condueix sense massa problemes fins a Bàlitx d'Avall. De tota
manera cal dir que en qualque tram està molt envaït per la vegetació i, en
conseqüència, cal posar‑li esment.
Un
cop a Bàlitx d'Avall, atravessarem per primera vegada el torrent de na Mora —la
segona vegada que l'atravessem no anirem tan alegres— per seguir una pista de
terra que va en direcció al coll de Biniamar. No molt lluny del torrent, la
pista arriba a un portell sense barrera a la dreta del qual, i abans
d'atravessar el portell, veurem uns escalons —normalment indicats amb una fita.
Ens desviarem, doncs pels escalons, els quals ens duen al començament d'un
altre camí empedrat —en realitat sempre és el mateix— que en aquest sector
s'anomena de Na Cavallera.
A
uns minuts de seguir‑lo arribarem a un portell que no hem d'atravessar, sinó
que seguirem per la dreta, deixant la paret de pedra seca a la nostra esquerra.
Poc
abans d'arribar al coll, el camí empedrat surt altra vegada a la pista que hem
deixat quan hem travessat el torrent de Na Mora. Encara ens quedaran uns quants
revolts de pista abans d'arribar al coll. Poc abans d'arribar‑hi, deixarem a la
nostra esquerra una desviació que és la pujada normal fins a la torre de Na
Seca.
Un
cop en el coll, baixarem per l'altre costat estant pendents que, en el tercer
revolt a la dreta començant a comptar des del coll, surt una desviació cap a
l'esquerra que, quasi immediatament travessa un portell sense barrera. Poc
després d'haver travessat el portell, deixarem una desviació a la dreta per
seguir, cap a l'esquerra, el descens cap a les cases de sa Costera.
El
camí segueix en clar descens cap a les cases. Ens fixarem que, abans d'arribar‑hi,
a l'esquerra ens quedarà un empinat comellar de càrritx, que és per on farem el
nostre ascens fins a la torre. Malgrat això, val la pena arribar fins a sa
Costera pel fet de representar un dels llocs més encisadors de tot Tramuntana.
Ja
en les cases, no molt lluny hi ha una petita font que en època de sequera pot
arribar a deixar de rajar. Per això no convé confiar‑ne massa.
Per
seguir el nostre itinerari, retrocedirem pel mateix camí que hem utilitzat per
arribar a sa Costera un parell de revolts, fins quedar més o manco en la
vertical de l'empinat comellar de càrritx que hem esmentat abans. Aleshores
deixarem el camí —no en tornarem a veure cap en molta d'estona— per fer la dura
pujada cap a la torre de na Seca.
En
aquest sector no hi ha fites ni res que ens recordi a un camí. De tota manera,
una bona opció per fer aquesta pujada és no allunyar‑se massa de la torrentera.
Pot semblar que pel mig del comellar pot ser més fàcil, però ràpidament ens
adonarem que, entre el càrritx, de cada vegada hi ha més argelaga, i quan
duguem una mitja dotzena de "carícies" ens empanadirem de no haver sortit
abans de la vegetació.
D'aquesta
manera, ara per l'esquerra, ara per la dreta de la torrentera i, en la part
superior, per damunt d'una paret de pedra seca mig esbaldregada, arribarem a la
part superior del comellar, on girarem a l'esquerra per arribar, quasi totd'una
fins a la torre de Na Seca. La panoràmica és senzillament espectacular.
La
baixada fins al torrent de Na Mora és la part més complicada de tot
l'itinerari, per això recomanem aprofitar el privilegiat punt de vista que ens
ofereix la torre per estudiar els propers moviments.
Per
baixar de la torre, ens fixarem que a una vintena de metres en direcció al coll
de Biniamar —que des d'aquí no veiem— comença un tirany que baixa en direcció
al torrent. Està fitat i es tracta de la pujada normal a la torre. Baixarem de
principi pel tirany per deixar‑lo al cap de pocs minuts per anar cap a la dreta
en direcció a un collet, punt on comença la dificultat.
A
partir d'aquí l'única opció que tenim és seguir la nostra intuïció per aquest
indret deixat de la mà de Déu. Valgui com a referència —qui no es consola és
perquè no vol— que el descens l'haurem de fer més o manco en diagonal cap a la
dreta, és a dir, en direcció al tram final del torrent. No es descarta tenir
que fer alguna petita desgrimpada, i per això no està de més haver portat uns
quants metres de corda (amb deu metres n'hi ha prou).
El
tram final del descens és clau, ja que sols hi ha un punt feble en tot el
seguit de penya‑segats que cauen fins al jaç del torrent. Com a referències
podem donar les que venen a continuació. Si hem posat tots els sentits, ens
haurem fixat que en el terç inferior del descens apareixen algunes fites. No
sempre tenen solució de continuïtat, però posant‑hi tota la nostra experiència,
veurem que van per l'itinerari més lògic dins aquest coster de mala mort. Així,
veurem que més o manco anirem baixant per la vertical d'un marcat comellar que
veurem a l'altra banda del torrent —per cert, és per on farem la pujada. Quan
sembla que l'arribada al jaç és imminent —a una cinquantena de metres per
sobre—, les fites giren bruscament a la dreta per anar a cercar una petita
canal que, en un nou gir a l'esquerra, ens baixarà fins al jaç. Creiem que es
tracta del Mal Pas, atès que en la seva meitat hi ha restes de filferro, però
és aquest un punt que no podem afirmar.
Per
sortir del torrent cercarem un punt on l'inici de la pujada està indicat amb
una fita. Al principi la pujada és dura, però més amunt es va suavitzant,
encara que la vegetació no deixa de ser emprenyosa. L'ascens el feiem pel
costat dret del comellar, però hem d'estar atents a una fita situada sobre un
gran bloc que hi ha pel mig del comellar, que ens indica que hem de passar a
l'altre costat, que és on hi ha el pas de s'Heura. Concretament està situat en
una zona de roca vermellosa, on antigament hi havia una gran heura. Situats de
cara a aquesta paret vermellosa, veurem que hi ha una vira que puja en diagonal
cap a l'esquerra: és l'inici del pas.
Situats
en la vira —que no permet badar en cap moment—, la pujarem fins a la part
superior on fa un gir brusc a la dreta i, més amunt, un altre a l'esquerra
descriguent una gran "Z". A partir d'aquí, l'itinerari abandona el
penya‑segat per endinsar‑se pel coster del puig de Bàlitx, on tendrem l'únic
però valuós ajut de les fites i les taques de pintura vermelles, les quals no
hem de perdre de vista en cap moment.
Ja
en la part superior, arribarem a un primer marge horitzontal i, poc més amunt,
a un altre sobre el qual hi ha un tram de camí empedrat, que marca el final de
la dura pujada. Passat el tram de camí empedrat, hem de seguir per un caminoi
que es mou horitzontalment per baix d'uns petits penya‑segats que tindrem a la
dreta, deixant a l'esquerra un grup de pins.
Arribarem
així a una zona de marjades, on el caminoi que anam seguint va baixant en
direcció a un camí ample de terra de color roig, el qual seguirem cap a la
dreta.
Passarem
així per un porxo anomenat sa Tanca des Bous, més envant creuarem una barrera
per la seva dreta, i en arribar a una segona barrera, ja molt a prop de Bàlitx
d'Amunt, no la creuarem sinó que ens desviarem a l'esquerra per moure'ns més o
manco horitzontalment per sobre de les marjades, per arribar fins al camí que
hem utilitzat a l'anada, tancant d'aquesta manera el circuit.
Ara
ja no tenim més que seguir‑lo en el sentit invers al de l'inici de l'excursió,
tinguent en compte que hem d'agafar una desviació a l'esquerra —la mateixa per
on hem iniciat l'itinerari— que apareixerà indicada amb un cartell de
"Mirador". Seguint les indicacions que en ell hi trobarem, arribarem
de bell nou al mirador de ses Barques.
******************************************
ITINERARI 8
PAS D'EN TERMES ‑
PAS DE S'ESTACA
INFORMACIÓ GENERAL
• Accés: Sortirem des de la carretera que
baixa a cala Tuent, no molt lluny del coll de Sant Llorenç.
• Dificultat: Si bé la longitud i el
desnivell d'aquest itinerari no comporta cap exigència física, tota la
dificultat recau en el seguiment de l'itinerari, sobretot en el tram comprès
entre el portell i la carretera, on caldrà badar bé els ulls.
• Recomanacions: Atesa l'orografia punxeguda
del terreny, no emprendre aquest itinerari si hi ha risc de tempesta amb
acompanyament elèctric. Tampoc és recomanable realitzar‑lo en cas de boira o
niguls baixos, ja que la pèrdua de les fites ens pot complicar molt la vida.
Evitar els dies calorosos i portar aigua.
• Duració: A prop d'unes intenses dues hores i
mitja.
DESCRIPCIÓ DE
L'ITINERARI
Sortint des de l'ermita de Sant Llorenç, baixarem
per la carretera en direcció a cala Tuent. A uns tres o quatre‑cents metres
veurem que a l'esquerra de la carretera hi ha una fita sobre un bloc de roca:
és el punt en què hem de deixar la carretera per començar l'ascensió.
Entrarem tot d'una dins d'un bosquet on es fa
difícil avançar a causa de les branques caigudes. Hi ha alguna fita, però són
tan males de trobar que no ens ajudaran gaire. A més a més, com que hem de
tornar baixar per aquest indret, cal memoritzar bé els llocs per on passam, ja
que el fet de pujar o baixar canvia totalment el seu aspecte
El pendent és fort, però si ens hi fixam, de tant en
tant apareix algun resta de camí. La tendència és a pujar desviant‑nos cap a la
dreta.
Un cop fora del bosquet anirem cercant l'opció més
evident per seguir un camí que apareix i desapareix, així com alguna fita
estratègica.
D'aquesta manera arribarem a una paret de pedra seca
que creuarem per un portellet sense barrera.
Passat el portell, trobarem una vertadera disbauxa
de fites. El que farem serà pujar per un coster que tindrem a l'enfront,
deixant a la dreta un collet emmarcat entre dos pins i una penya (per on farem
la tornada).
Deixant, doncs, els dos pins a la dreta, pujarem pel
coster on apareixeran rastres de camí empedrat. Aquest camí empedrat està molt
ben indicat amb fites, per la qual cosa no és mal de seguir.
Superat el coster, el camí passa per l'esquerra
d'una accidentada carena, i ens permet veure la zona de sa Calobra i el puig
Roig.
El camí, que va cercant els punts febles per dins
d'aquest caos càrstic, segueix pujant de forma suau. Arribarem a un replanet
que haurem de travessar, deixant a la dreta una penya sobre la qual hi ha una
creueta.
No molt més lluny, arribarem a un dels Clots Carbons
al qual hi entrarem per dins d'un grup de pins. Per si hi volem anar, l'altre
Clot Carbó ens queda a l'esquerra.
Per seguir el nostre itinerari, ens situarem al
costat de l'engolidor del primer Clot carbó al que hem arribat, i sortirem per
una bretxa que hi ha més o manco un poc a la dreta del morro d'en Pelut.
Passada la bretxa encara pujarem un bocí més, abans
de realitzar la baixada en direcció al jaç del torrent del Gorg des Diners.
Aquesta baixada la farem amb tendència a deixar la coma de Bini a la nostra
dreta, evitant així la zona més abrupte del pendent.
Quan arribem a les carritxeres, girarem a la dreta
per realitzar la baixada directa fins al jaç.
Un cop dins del torrent, seguirem el seu curs fins
arribar al primer bot important. En aquest punt ens fixarem que a la dreta hi ha
unes fites que s'enfilen per un cinglet, que ens indiquen el lloc en què hem de
sortir del jaç.
Ja fora del torrent, les fites ens condueixen de
principi paral·lelament al seu curs, i passarem per baix d'una gran prominència
rocosa que ens quedarà a la dreta. A partir d'ara el que hem de fer és seguir
les fites, les quals passen, sense cap mena de camí, pels llocs menys
dificultosos d'aquest caos mineral. En aquest tram les fites són abundants i no
són males de seguir... si no hi ha boira.
D'aquesta manera arribarem a un collet —que té a
l'esquerra una gran roca arrodonida, des d'el qual guaitarem novament sobre la
zona de Tuent. Ens fixarem que mirant en direcció a la mola de Tuent hi ha un
collet; el nostre itinerari anirà en direcció a aquest collet, sempre seguint
les fites, que és el coll que hem deixat a la dreta quan hem passat el portell
en el camí de pujada (coll de ses Mamelles). Aquest tram és més incòmode i
llarg del que sembla, per la qual cosa cal prendre‑se'l amb calma.
Un cop en el collet, veurem la paret de pedra seca
on hi ha el portell que hem travessat en el camí d'anada. Hi arribarem, sempre
seguint les fites, tancant d'aquesta manera el circuit.
Per baixar haurem de tornar badar bé els ulls, ja
que, encara que ja hi hem passat en el camí de pujada, com ja hem esmentat al
principi de la descripció a l'hora de baixar sembla un lloc totalment nou.
*******************************************
ITINERARI 9
MORRO DE SA VACA
INFORMACIÓ GENERAL
• Accés:
L'itinerari comença a sa Calobra on, si s'ha tingut la precaució de sortir
dejorn, serà possible deixar el vehicle fora de l'aparcament.
• Dificultat:
Itinerari dur, que no permet badar en cap moment. La pujada pel pas de
s'Argamassa és molt tècnic, però encara ho és més la baixada i, a més a més,
resulta perillosa a causa del terreny inestable i la possible caiguda de
pedres. El descens del morro de sa Vaca tampoc permet relaxar-se, ja que es
tracta d'un terreny extremadament carstificat.
• Recomanacions:
Convé que porteu aigua en abundància, ja que per aquests indrets sempre hi fa
calor, fins i tot a l'hivern. No hi és de més portar una petita corda de
seguretat (20 m), sobretot per al descens. En cas de dubtar de les qualitats
tècniques i/o psíquiques d'algun membre del grup, pot ser molt útil el
talabard, descensor amb mosquetó i alguna cinta "exprés". No dubteu a
abandonar si hi ha el més petit risc de pluja. Aquest itinerari no és apte per
a gent amb vertigen.
• Duració:
Aproximadament tres hores de recorregut efectiu.
DESCRIPCIÓ DE L'ITINERARI
Començarem
aquest singular itinerari en la mateixa desembocadura del torrent de Pareis. En
remuntarem un tram del curs, tram realment extraordinari si el fem a bona hora
i encara no hi ha ningú.
L'inici
del pas no és gens evident i caldrà posar‑hi molta d'atenció. Ens haurem de
fixar que, un poc abans d'arribar a un gran bloc que tapa el jaç del torrent
just per sobre d'un gorg —més o menys deu minuts després d'haver sortit de la
desembocadura—, a l'esquerra es veu un pas factible per iniciar la pujada. No
es tracta d'un pas per anar‑hi amb les mans dins les butxaques, sinó que haurem
de grimpar en més d'una ocasió; això ens farà veure el pas en un lloc on, en
principi, sembla inaccessible.
Per
iniciar el pas ens haurem d'obrir camí entre una atapeïda vegetació en direcció
a una fita, que haurem tingut la precaució de localitzar des del jaç del
torrent. Més amunt d'aquesta fita en veurem dues més —ens hi haurem de fixar
bé!. Així doncs, començarem la dura pujada seguint les indicacions de les tres
primeres fites, després de les quals n'apareixeran d'altres que ens menaran cap
a l'esquerra. D'aquesta manera arribarem a un primer filferro que ens ajuda a
superar el tram més compromès de l'ascensió. A la primera indecisió convé
treure la corda.
Desprès
d'aquest tram reapareixen les fites que ens condueixen, per un terreny molt
descompost, a l'inici d'un segon filferro, que més amunt es converteix en un
cable d'acer. Aquest, ens ajuda a remuntar una canal molt descomposta, al final
de la qual sortirem cap a l'esquerra en direcció a un collet que hi ha a la
dreta d'una punta rocosa.
En
arribar‑hi, grimparem per les roques de la dreta del coll i sortirem a un
estret cingle, que està aferrat als penya‑segats de la dreta, que tampoc permet
badar. Més endavant el cingle s'eixampla i reapareixen les fites. En un moment
determinat, quan ja vegem un grup de grans pins situats en un coll que hi ha a
la dreta del Tormàs, i arribem al costat de dues fites bastant juntes, veurem
que les fites es divideixen. El nostre itinerari segueix les fites de l'esquerra,
que baixen en direcció al coll esmentat.
Sortirem
per l'altra banda del coll, molt pendents que, quasi tot d'una, les fites ens
fan girar a l'esquerra amb la intenció de rodejar el Tormàs, que ara ens
quedarà a l'esquerra. D'aquesta manera arribarem a un comellaret que no hem de
seguir, sinó que, sempre seguint les fites, sortirem per l'esquerra en direcció
a les restes d'un antic filferro, en veurem alguns dels pals que l'aguantaven.
Des d'allà seguirem rodejant el Tormàs fins arribar a la vertical del coll des
Bancalet, on unes fites ens indicaran la direcció a seguir.
Un
cop en el coll, pujarem al morro de sa Vaca amb tendència a anar cap a la
dreta, rodejarem per l'esquerra uns petits penya‑segats que trobarem a mitja
pujada, i arribarem al cim quasi pel mateix tall que el morro fa sobre la mar.
Des del capcurucull se'ns obrirà una original panoràmica de la zona més abrupta
de la costa nord mallorquina.
Baixarem
seguint el mateix itinerari de la pujada i, si incòmoda era la pujada, encara
més ho és la baixada.
De
bell nou en el coll des Bancalet, pujarem el pendent de càrritx en direcció al
Tormàs fins arribar a un petit cingle que ens conduirà, cap a l'esquerra, fins
a les restes de l'antic filferro —visible pels pals abans esmentats. Passat el
filferro, continuarem sense perdre altitud rodejant el Tormàs —que ara ens
queda a la dreta— i deixant a l'esquerra la torrentereta. Un cop fora del
comellaret reapareixeran les fites, que ens conduiran altra vegada fins al coll
dels grans pins.
Sortirem
del coll per l'esquerra d'un gran pi mort, i resseguirem, en sentit contrari,
el camí que hem fet a l'anada. D'aquesta manera apareixeran unes fites que, en
principi, ens faran pujar i ens conduiran al cingle estret que es dirigeix a
l'aeri collet de la punta rocosa.
Per
baixar‑hi haurem de fer la primera desgrimpada. Un cop en el coll, baixarem cap
a l'esquerra en direcció a la canal descomposta, on apareixerà el cable d'acer
i, més avall, el filferro. Es tracta d'un tram extremadament descompost, i per
això haurem de posar‑hi tots els sentits.
Després
seguirem atentament les indicacions de les fites, que ens conduiran fins a
l'altre filferro, on hi ha el pas més aeri. No hem de dubtar gens a assegurar
el descens als més porucs... qualsevol error en aquest indret pot ser fatal.
Un
cop superat el pas del filferro, seguirem baixant cap a l'esquerra fins a
retrobar les fites que ens han indicat l'inici de l'excursió. Des d'allà ja no
tenim més que cercar la baixada més lògica fins al jaç del torrent i tornar al
punt de partida... ben segur que més d'un excursionista dormirà ben a ple el
mateix vespre de l'excursió.
**********************************************
ITINERARI 10
CINGLE DES NIU DES VOLTOR ‑ SA MOLETA
INFORMACIÓ GENERAL
• Accés: L'itinerari comença en el Nus de sa
Corbata, en la carretera de sa Calobra.
• Dificultat: Itinerari difícil de seguir pel
fet de moure's per indrets en què manquen les referències clares, sobretot la
zona propera als penya‑segats del torrent de Pareis.
• Recomanacions: Heu de portar aigua. No
convé que realitzeu aquest itinerari si hi ha possibilitats de boira i,
sobretot, de tempesta amb acompanyament elèctric. Si la roca està humida, anau
amb molt de compte per guaitar a l'Entreforc.
• Duració: Dues hores, aproximadament, de
recorregut efectiu.
DESCRIPCIÓ DE L'ITINERARI
Sortirem del Nus de sa Corbata i deixarem a la dreta
les ruïnes d'un porxo, per seguir un camí de terra que ben aviat s'acaba. La
nostra propera fita serà un petit ullastre que ens quedarà un poc més avall,
lleugerament a la dreta.
En arribar a l'ullastre, girarem un poc més a la
dreta i seguirem en direcció a una torrentera que tenim a l'enfront, mirant en
direcció al Tomir i el puig Roig. Davallarem en diagonal pel coster cap a
l'esquerra.
Un cop travessada la torrentereta, seguirem
davallant, passarem per baix d'un escaló rocós i continuarem en direcció al
puig Roig. Mantenint aquesta direcció, baixarem ara pel mig d'un suau
comellaret de càrritx, el qual ens conduirà fins a un primer replà poblat també
de càrritx, el travessarem en direcció al Tomir i en sortirem pel collet de la
dreta dels dos que tenim a l'enfront.
En arribar al collet, veurem un altre replà de càrritx
que també travessarem. Des d'aquí ja és visible una prominència rocosa amb un
característic forat a dalt, que a partir d'ara ens servirà de referència.
A l'hora de sortir d'aquest segon replà, veurem un
collet evident a la dreta, que no hem d'agafar, i un altre, de menys evident a
l'esquerra: és per on hem de prendre, més o menys a l'esquerra del forat
esmentat.
D'aquesta manera haurem arribat a un tercer
replanet, del qual sortirem —sempre en el sentit de baixada— en direcció al
puig Roig per una mena de comellar‑torrentera, la qual acaba en un espectacular
mirador sobre el torrent de Pareis i s'Entreforc que val la pena de visitar (en
el croquis està indicat amb una fletxa de doble direcció que sembla que no duu
enlloc).
Per seguir el nostre itinerari, retrocedirem fins al
tercer replanet, girarem cap a l'esquerra i hem d'anar a passar per un passadís
de càrritx obert entre roques. D'aquesta manera ens enfilarem sobre un collet
de roca que dóna accés a un quart replanet. Aquest replanet el travessarem amb
tendència a anar cap a la dreta —en direcció a la roca del forat— per enfilar‑nos
fins a una roca característica, d'un metre d'alçada, en forma de punta. En
arribar‑hi, girarem a l'esquerra i entrarem en un incòmode comellaret que ens
condueix fins a una dolina coberta de bruc: és el cingle del Niu des Voltor.
Per sortir del cingle des Niu des Voltor,
retrocedirem pel mateix camí fins que arribem al tercer replanet. En arribar‑hi,
no pujarem fins al segon, sinó que sortirem amb tendència a fer‑ho cap a
l'esquerra. Aviat trobarem un replà amb un ullastre cremat, el qual deixarem a
la nostra dreta, i pujarem pel mig d'un evident comellar que veurem en direcció
a sa Moleta.
En principi, la pujada no presenta dificultats, però
es va complicant a mesura que guanyam altura. El nostre objectiu ara és pujar
pel comellar fins a trobar algun pas que ens permeti enfilar‑nos amb prou
garanties sobre la carena de sa Moleta, que ens quedarà a l'esquerra.
Un cop sobre la carena, anirem pujant sempre a la
recerca del lloc menys difícil. Quan ens pensem que ja arribam al cim, ens
adonarem que encara hi queda una petita baixada, que haurem de travessar una
paret de pedra seca i de cercar un pas de pujada per l'esquerra d'una figuera
fins que puguem arribar al cim de sa Moleta. Com la majoria dels petits cims de
Tramuntana, la panoràmica que podem contemplar des del cim és extraordinària.
Davallarem en direcció a un collet, on hi ha una
paret de pedra seca, que veurem un poc a l'esquerra dels Castellots. Sortint en
direcció al collet, ràpidament ens adonarem que l'accés està tallat per un
penya‑segat; aleshores haurem de vorejar l'esmentat penya‑segat per l'esquerra
fins a trobar un pas de baixada que ens deixarà en el collet.
Arribats al collet, davallarem cap a l'esquerra en
direcció a la carretera de sa Calobra i, després, per la carretera fins al punt
de partida.
