Aquí trobareu els itineraris de l'11 al 15 del llibre 20 Itineraris alternatius per la serra de Tramuntana (II) .
Els itineraris apareixen tal com els vaig publicar en el seu moment, i tots sabem que, des d'aleshores, l'accés a la Serra ha sofert canvis.
És per això que no ens feiem responsables si en alguna de les rutes trobau l'accés restringit, o si han canviat les senyes d'identificació dels indrets.
És per això que no ens feiem responsables si en alguna de les rutes trobau l'accés restringit, o si han canviat les senyes d'identificació dels indrets.
ITINERARI 11
CLOTS DE L'INFERN
INFORMACIÓ GENERAL
• Accés: L'itinerari comença en la plataforma del
Funicular, Km 2,1 de la carretera PMV‑2141 de sa Calobra; ara bé, si disposau
de dos vehicles, podeu partir des del Nus de sa Corbata.
• Dificultat: Es tracta d'un itinerari que, sense
ser particularment exposat, no permet badar en cap moment, ja que el terreny és
extraordinàriament abrupte i difícil. Qualsevol inclemència meteorològica n'incrementarà significativament la
dificultat.
• Recomanacions: Convé que porteu aigua. No dubteu
a abandonar el recorregut si hi ha previsions de boira o pluja i, sobretot, si
hi ha risc de tormenta amb acompanyament elèctric. Portau una petita corda de
seguretat, la qual us serà útil si, en la sortida del clot, la roca està
banyada.
• Duració: Dues hores de recorregut efectiu si
disposau de dos vehicles i heu partit des del Nus de sa Corbata; si no és així,
heu d'afegir-hi una hora més.
DESCRIPCIÓ DE L'ITINERARI
Partirem des de la plataforma del Funicular per la
carretera mateix, en direcció al Nus de sa Corbata.
En arribar‑hi, abandonarem la carretera per anar, en
principi, cap al primer Castellot, seguint la indicació d'unes fites, que ens
faran rodejar‑lo per la dreta sense perdre ni guanyar gaire desnivell; deixarem
a la dreta una paret de pedra seca i, finalment, arribarem al coll que separa
els dos Castellots.
En arribar‑hi, girarem a la dreta i travessarem la paret
que hem anat vorejant unes desenes de metres. Un cop passada la paret, veurem
que en el coll hi ha dues mates damunt dues penyes, una a cada costat del coll;
el nostre itinerari passa per la dreta de la mata de la dreta. Allà mateix
trobarem unes fites que ens faran davallar fins a una gran esplanada, que en el
tall topogràfic hem anomenat
"primera esplanada". La davallada és incòmoda, però no presenta cap
dificultat.
Arribats a l'esplanada, la travessarem pel centre en
direcció a un collet que veurem a l'altre costat.
Passat el collet, veurem que les fites segueixen en
direcció a una torrentera que comença allà mateix. La baixada per la torrentera
és encara més incòmoda que la que hem fet fins a l'esplanada, i no sols per la
configuració del terreny, sinó, a més a més, per la presència de nombrosos
redols de bruc que ens dificulten el pas.
Passarem per un petit marge situat en el jaç mateix de la
torrentera, també per algun replanet on la coberta vegetal sembla impenetrable
—però no ho és-, i arribarem finalment al primer clot de l'Infern, que
reconeixerem perquè és una depressió del terreny quasi circular totalment
coberta de bruc, amb un gran pi a les roques de la dreta.
Davallarem fins al clot per una vira en forma de ziga‑zaga
i el travessarem seguint les restes d'un tirany per dins l'atapeïda coberta de
bruc.
Si ens interessa anar a l'altre clot de l'Infern, ens
haurem de fixar que, una vegada hem sortit dels brucs, un poc a la dreta hi ha
un collet. Una curta pujada ens permet enfilar‑nos‑hi i veure el segon clot, de
dimensions clarament més grans que el primer. Podem baixar‑hi seguint una
llarga diagonal cap a la dreta, al final de la qual girarem a l'esquerra i
farem la baixada definitiva. Anar i tornar del segon clot implica mitja hora
més de recorregut efectiu (no apareix en el tall).
Per sortir del primer clot, en deixar l'espessa coberta
vegetal, hem de trobar unes fites que pugen en diagonal cap a l'esquerra,
després veurem unes taques de pintura vermella que ens conduiran, mig caminant
mig grimpant, fins a un petit collet a l'altra banda del qual veurem, un poc a
l'esquerra, el gorg de s'Olla del torrent de Pareis. No hem de baixar per
l'altre costat (afortunadament!), sinó que en aquest punt girarem a l'esquerra,
ens enfilarem per damunt la cresta i començarem un inversemblant recorregut.
Seguint sempre les taques de pintura, anirem crestejant
—fent més d'una grimpada- per un traçat que rodeja el primer clot de l'Infern,
que ens quedarà a l'esquerra. Finalment les taques de pintura ens indiquen que
hem de davallar per la dreta de la cresta, on tornarem a trobar les fites en
una esplanadeta de càrritx. Però quan sembla que hem de seguir la baixada
frontal, veurem que les taques de pintura ens condueixen per una curta però
exposada travessia cap a l'esquerra.
Seguint les marques de pintura i les fites, baixarem a la
recerca del pas més factible, el qual es dirigeix cap a un evident collet
(indicat en el croquis). Quan arribem al collet, deixarem a la dreta unes fites
que es dirigeixen cap a un altre coll —en direcció a la cova de sa Campana-, i,
pocs metres abans d'arribar al nostre collet (que està tallat per l'altre
costat), ens fixarem que hi ha una fita que ens indica que ens hem d'enfilar
per les roques de la dreta del coll. Superades les roques, girarem a l'esquerra
i passarem per una escletxa de roca, a l'altra banda de la qual trobarem fites
que ens baixaran fins a la carretera de sa Calobra (en el revolt situat a
l'altura del Km 9,5) on acaba el recorregut si hi hem anat amb dos vehicles.
En cas contrari, seguirem la carretera en sentit
ascendent fins arribar a l'altura del Km 8,1, just després d'un revolt a la
dreta, aquí abandonarem la carretera per l'esquerra i trobarem un camí molt
envaït per la vegetació, aquest camí, en principi, voreja la torrentera, arriba
a un pou, i puja en diagonal cap a l'esquerra fins al peu d'un penya‑segat;
aleshores gira a l'esquerra, travessa la part superior de la torrentera i
segueix pujant per l'altre costat fent successives ziga‑zagues fins que torna a
sortir a la carretera.
Aleshores tallarem els revolts a la valenta en direcció
al revolt de la font de la Mata (on hi ha un abeurador). En arribar‑hi, pujarem
per la torrentereta a un coll i baixarem fins a la plataforma del Funicular.
**********************************************
ITINERARI 12
PENYAL DES MIGDIA
INFORMACIÓ GENERAL
• Accés: El recorregut a peu comença en el
pontet situat entre el Km 37'7 i 37'8 de la carretera C‑710 de Sóller a Lluc,
un poc abans d'arribar al túnel.
• Dificultat: Forta pujada per la coma de
n'Arbona, que encara s'accentua més en el tram final d'accés al cim del Penyal
des Migdia. S'ha de posar molta d'atenció en el descens cap al camí des
Cingles, sobretot quan ens hem endinsat dins el bosc; hi ha rastres de tirany,
però no és fàcil veure´l.
• Recomanacions: Procurau no fer renou,
sobretot entre el coll de n'Arbona i el cim, ja que passam molt a prop de la
carretera militar. Si bé és cert que els militars fan els ulls grossos, hem de
procurar no empitjorar una situació que, de moment, ens és favorable. En
qualsevol cas, heu d'evitar sempre situacions fora del nostre objectiu
esportiu.
• Duració: Un poc menys de dues hores i mitja
de recorregut efectiu.
DESCRIPCIÓ DE L'ITINERARI
Deixarem
la carretera just en el pontet que hem esmentat en l'apartat inicial d'accés.
Tot d'una trobarem un camí que travessa l'alzinar i s'enfila pel costat dret de
la torrentera.
Un
cop fora del bosc, el camí —ara convertit en caminoi— travessa la torrentera,
s'afegeix a l'antic camí de nevaters i es dirigeix a la font des Coloms, que
està situada als peus d'uns esperons rocosos.
Per
continuar el nostre itinerari, seguirem el traçat del camí —indicat amb unes
taques de pintura verda—, que gira a la dreta i va pujant just pels peus de les
parets de sa Regana, és a dir, pel costat dret de la coma de n'Arbona.
D'aquesta
manera, sense gaire problemes, passarem per una casa de neu i, un poc més
amunt, per una altra, ambdues amb la corresponent casa de nevaters.
El
camí arriba al coll pel costat dret, però si ens volem evitar problemes, abans
d'arribar a la part superior del coll, tombarem a l'esquerra —ja fora del camí—
en direcció a una petita rosseguereta situada als peus d'una paret de roca que
té unes taques grogues.
Un
cop dalt de la rosseguereta, girarem a l'esquerra i enfilarem la pujada directa
al cim, sempre cercant l'opció més evident. La pujada és forta i es fa mig
caminant mig grimpant, per la qual cosa se l'ha de prendre amb calma i posar
molta d'atenció al lloc on col·locam els
peus. Alguna fita esporàdica ens indica que anam per bon camí.
És
molt difícil esbrinar des de baix quin és el cim principal, sobretot si no hi
hem estat mai; per tant, la millor manera per fer la pujada al capcurucull és
enfilar‑se a la cresta pel lloc que vegem més evident i, després, si no hem
encertat el cim principal, anar crestejant fins assolir‑lo.
Per
continuar l'itinerari, seguirem la cresta del Penyal en direcció a Sóller. El
nostre proper objectiu és un cim de color roig que ara ens queda més o menys a
l'esquerra del port de Sóller, el qual hem anomenat en el croquis com a 2n cim.
Aquest
tram, encara que no és difícil, és delicat i cal prendre‑s'ho amb calma i no
fer l'annerot: una llenegada per aquests indrets podria tenir molt males
conseqüències.
Arribats
al 2n cim, continuarem baixant per la vorera dels penya‑segats que donen a la
vall de Sóller, fins arribar a un darrer esperó, que vist des del 2n cim és a
l'esquerra d'un replà de càrritx. En aquest punt veurem que no podem continuar
en la direcció que havíem mantingut fins aquest moment, aleshores ens girarem a
la dreta —com si anàssim cap a les bolles del puig Major— i travessarem el
replà de càrritx sense perdre altitud o, en tot cas, farem una lleugera
diagonal de baixada cap a l'esquerra.
Hem
de mantenir aquesta direcció fins que ens topem amb les rossagueres que
davallen per la dreta des del Penyal, punt en què veurem que és factible la
baixada cap al camí des Cingles. A més a més, apareixeran algunes fites que ens
indicaran la direcció de baixada.
El
primer tram de baixada és delicat —llenegadís— però no és difícil. Posau‑hi
atenció.
Passat
el primer tram més vertical, la millor opció és desplaçar‑nos a la dreta
—sempre en sentit de baixada—, mantenint en la nostra vertical una rosseguera
que veurem a baix. Ja en la rosseguera, la baixarem també pel costat dret fins
arribar-ne a la part inferior, punt en què comença un pinar amb un espès
sotabosc de càrritx. Aquí hi haurem de posar tots els sentits, ja que si ens
despistam en passarem un fum. La millor opció és seguir el traçat de la
torrentereta que s'origina als peus de la rosseguera, on trobarem rastres d'un
tirany que representa l'únic pas factible per dins d'aquesta selva.
D'aquesta
manera arribarem al camí des Cingles, on prendrem cap a l'esquerra. Passarem
primer pel coll des Cards Colers i arribarem finalment a la carretera. Uns pocs
minuts ens separen del lloc on hem iniciat aquesta excursió.
***************************************************
ITINERARI 13
MORRO D'EN PELUT
INFORMACIÓ GENERAL
• Accés: L'itinerari comença en la plataforma
del funicular, situada en la carretera de sa Calobra, entre Cals Reis i el Nus
de sa Corbata.
• Dificultat: Duríssima pujada per la coma
Fosca i no menys dur el descens fins al camí des Cingles. El tram d'accés al
capcurucull del morro d'en Pelut pot presentar dificultats a la gent amb
vertigen. Qualsevol inclemència meteorològica incrementarà la dificultat d'aquest
itinerari.
• Recomanacions: Els dies calorosos i
assolellats no convé fer aquest itinerari, ja que la pujada per la coma Fosca
resultarà molt penosa. Tampoc no convé fer-lo els dies de boira, per l'evident
perill de desorientació que hi ha en el tram comprès entre el morro d'en Pelut
i el camí des Cingles. No hi faceu crits ni renou... els militars diuen que
allò és seu.
• Duració: Un poc més tres hores i mitja,
intenses, de recorregut efectiu.
DESCRIPCIÓ DE L'ITINERARI
Partirem
del costat mateix de la plataforma del funicular, de la qual, en el volum
anterior, ja vàrem contar la història. Deixant la plataforma a l'esquerra,
sortirem costa amunt, hem d'estar atents per què, no gaire lluny, hem de fer un
gir de noranta graus a l'esquerra i seguir un tirany que ens conduirà fins al
coll del porxo esbucat. A títol orientatiu, el tirany —que un poc més endavant
es converteix en caminoi— ens durà fins al peu de l'escaló inferior de la serra
de Na Rius, per on passa una línia elèctrica.
D'aquesta
manera arribarem al coll on hi ha un porxo esbucat, que ens quedarà a la dreta.
A partir d'aquí el caminoi segueix en lleugera baixada i rodeja la serra de Na
Rius. Travessarem una paret de pedra seca per un portell, després del qual el
camí gira a l'esquerra i apareix el nostre objectiu: la coma Fosca. En arribar
al peu de la coma, si no hem portat aigua val la pena desviar‑nos
momentàniament fins a la font de sa Balma —que ens quedarà a la dreta— visible
des d'enfora pel poll que hi creix al costat.
Un
cop hem iniciat la dura pujada de la coma Fosca, hem d'anar cercant sempre la
millor opció, que va canviant d'un costat a l'altre de la torrentera (hi ha
alguna fita).
Més
o menys després d'un quart d'hora d'haver començat la pujada, arribarem a un
lloc on la torrentera ens sembla inaccessible, ja que es tanca al voltant
nostre a modo de petit circ. Aleshores el pas de pujada és a l'esquerra:
realitzam una petita grimpada i després ens hem d'anar desviant a la dreta i
passar per sobre del penya‑segat per un estret tiranyet.
Un
cop superat aquest pas, l'itinerari va, bàsicament, pel traçat de la torrentera,
que podrem seguir fàcilment per les indicacions de les fites. Més amunt les
fites desapareixen, pel fet d'estar clar l'itinerari que hem de seguir.
Deixarem
a la dreta una pujada secundària de la coma —no té sortida factible en la part
superior— i seguirem pel pendent principal. Començaran a aparèixer bidons
rovellats i plàstics, com a fidels testimonis del merder que es va fer en el
cim del Puig Major.
Arribarem
a un marge —restes d'una casa de neu— des d'on ja veurem el cobejat collet. A
l'esquerra hi ha una altra canal que no hem de seguir: és el corredor Nord, una
magnífica opció de pujada quan la neu hi fa acte de presència.
La
pujada final fins al collet és empinada i incòmoda, però l'arribada constitueix
un dels moments màgics que ens ofereix la muntanya.
Un
cop a dalt —procurarem no fer gaire renou—, girarem a la dreta en una volta de
cent vuitanta graus i seguirem la carena fins al morro d'en Pelut, que veurem
quasi a la nostra altura. Si fa vent no ens hem d'acostar gaire al tall de la
carena, ja que a mesura que ens apropam al cim, la timba de la dreta lleva
materialment l'alè. Una curta però espectacular grimpada ens deixarà en un dels
cims més encisadors de Tramuntana.
Farem
la baixada pel mateix lloc —retrocedirem per la mateixa cresta—, però no
seguirem cap al collet, sinó que abandonarem la cresta a mig camí i ens
desviarem a la dreta, sense perdre gaire altura, paral×lelament a la carena que va en direcció al penyal
des Migdia.
La
nostra intenció és seguir aquesta orientació fins arribar a unes rossegueres
que davallen del penyal, les quals en la part de baix s'estrenyen en forma
d'embut. Si ens deixam enganyar per la falsa impressió de baixada factible
abans d'arribar-hi, ho pagarem car... i de fet hi ha molts de llocs que ens
temptaran a fer‑ho.
Un
cop arribem al coll de l'embut, apareixeran les fites —des del morro d'en Pelut
no n'havíem vista ni una— que en principi ens menaran cap a l'esquerra del pas
i després a la dreta, que és per on es realitza la major part del descens.
Arribarem així a una rosseguera, que també baixarem per la dreta i, quan
apareguin els blocs grossos de la part inferior, anirem a cercar el jaç d'una
torrentereta que neix allà mateix, que és l'única opció factible per progressar
per dins l'espès pinar —per ser més exactes hauríem de dir selva impenetrable—
on ens hem ficat.
Cal
badar bé els ulls, ja que el tiranyet que seguim sols el podem preveure amb un
o dos metres d'antelació... si el perdem, en sortir semblarà que ens hem
barallat amb una dotzena de tigres de Bengala.
Un
poc abans d'arribar al camí des Cingles el tiranyet s'embruta; aleshores
sortirem per l'esquerra i arribarem, una vintena de metres després, al desitjat
camí des Cingles.
Ara
ja sols ens resta seguir‑lo cap a la dreta fins a tancar el circuit i continuar
fins a la plataforma del funicular.
*********************************************
ITINERARI 14
PUIG DE SES BASSETES
INFORMACIÓ GENERAL
• Accés:
L'itinerari comença en el petit aparcament situat a prop de la font des Noguer
(Km 34 de la carretera C‑710).
• Dificultat:
El tram final de la baixada del puig de ses Bassetes per la carena resulta
dificultós. Heu de posar especial atenció en el recorregut comprès entre la
carena i el coll situat al peu del Castellot.
• Recomanacions:
La boira pot dificultar enormement l'orientació en el tram abans esmentat.
Convé que porteu una petita corda per assegurar els més porucs en l'accés al
coll de n'Argentó.
• Duració:
Quatre hores, aproximadament, de recorregut efectiu.
DESCRIPCIÓ DE L'ITINERARI
El
nostre itinerari a peu s'inicia a prop de la font des Noguer. En aquest punt
agafarem el caminoi que va vorejant la canal que porta l'aigua de l'embassament
del Gorg Blau al de Cúber. Aquest caminoi, el seguirem fins que arribem,
després de mitja hora de caminar, a un pontet de ciment on hi ha un cartell amb
la indicació "Tossals Verds"; aquí creuarem la canal pel pontet i ens
endinsarem en el bosc per un camí ben marcat.
Aquest
camí passa per dues sitges abans d'arribar al coll des Coloms. Sense deixar el
camí principal, baixarem per l'altre costat, on fa un parell de revolts. En un
dels revolts deixarem a la dreta la desviació de Tossals Verds —que està
indicada amb un cartell—, passarem un poc més endavant per un portell sense
barrera, deixarem a l'esquerra una tanca per al bestiar i arribarem pocs minuts
després a un pontet que creua una torrentera. En aquest punt ens hem de fixar
que, just abans de creuar el pontet, hi ha un caminoi que es desvia a
l'esquerra. Si el seguim alguns metres, arribarem a la font des Prat de
Massanella.
Per
continuar el nostre itinerari, tornarem al pontet, el creuarem i seguirem un
camí que hem de trobar a l'altre costat. Aquest camí tot d'una gira cap a
l'esquerra en direcció al coll des Prat de Massanella.
La
pujada és, en principi, molt suau. Passarem per un portell sense barrera,
situat a prop d'un bloc de pedra que deixarem a l'esquerra.
Quan
el camí comença a empinar‑se, ens fixarem que just en el camí hi ha un petit
cocó d'aigua potable i, a l'esquerra, uns metres allunyat del camí, hi ha un
abeurador: és la font de ses Tosses d'en Gallina. El nostre objectiu es troba
just a la dreta.
Seguirem
el camí que condueix cap al coll des Prat, el qual s'esvaeix una mica tot just
sortir del bosc, per la qual cosa convindrà posar atenció a les fites.
En
arribar, més o menys, a la vertical del coll de n'Argentó —que és el que separa
el puig de Massanella del de ses Bassetes—, deixarem el camí que hem anat
seguint des de la font des Prat i prendrem camp a través en direcció al coll,
al qual accedirem després d'una petita grimpada. Si la roca està banyada,
caldrà posar‑hi molt de compte.
Ja
dalt del coll, girarem a la dreta en direcció al cim, al qual arribarem en deu
minuts, procurant no anar molt a prop dels penya‑segats de la dreta.
Un
cop en el cim, per continuar l'itinerari, seguirem la carena que davalla en
direcció SO. En principi es tracta d'un llom rocós amb poca vegetació, però a
poc a poc ens anirem endinsant dins del bosc, barreja de pins i alzines.
Passarem pel costat d'una paret de pedra seca situada en el tall de la carena,
en un descens que, més que difícil, és incòmode a causa de la vegetació.
Hem
de posar atenció a un punt en què, després de passar un grupet d'arbres,
baixarem per una canaleta de terra per plantar‑nos davant el tram final de la
carena. Aquest es presenta més abrupte i complicat que el que hem fet fins ara,
per la qual cosa hem d'abandonar la carena per l'esquerra, i baixar en direcció
a un coll poblat d'alzines que està als peus del Castellot —una prominència
rocosa tallada per l'esquerra i amb pendent més suau per la dreta—. Farem la
baixada, que no és gens còmoda, cap a un petit replanet de pins i alzines que
tindrem a l'esquerra de la carena. Estam en el tram més complicat d'aquest
itinerari i cal posar‑hi atenció per no caure en allò que, a Pirineus, en diuen
embarque.
Un
cop a baix de la carena, si anam en direcció al coll abans esmentat, ens
toparem amb una paret de pedra seca: la deixarem a la dreta, deixarem també a
la dreta uns petits penya‑segats, i arribarem a un altre tram de pedra seca amb
un esbaldrec que ens permetrà passar a l'altre costat, on veurem tot d'una un
cartell de coto privado de caza en un pi.
Sense
cap camí definit, arribarem al coll situat just a baix del Castellot, on
tombarem a la dreta i baixarem per un comellar poblat d'alzines fins arribar a
la canaleta de Massanella, la qual seguirem cap a la dreta.
D'aquesta
manera passarem primer per sobre del petit aqüeducte, deixarem a l'esquerra un
molí d'aigua, arribarem un poc més endavant a la vora del jaç del torrent, que
de moment no hem de travessar, i seguirem un caminoi que el va vorejant per la
dreta.
Arribarem
així al pontet que hem utilitzat en el camí d'anada cap al puig de ses
Bassetes, el travessarem ara en sentit contrari i, d'aquesta manera, haurem
tancat el circuit. Sols ens queda seguir el camí, ja conegut, fins al coll des
Coloms, baixar després per l'altre costat fins a la canal d'aigua dels
embassaments i seguir-la per l'esquerra per arrribar al punt d'inici d'aquest
itinerari.
*************************************************
ITINERARI 15
PUIG D'EN GALILEU DES DE SON MASSIP
INFORMACIÓ GENERAL
• Accés:
L'itinerari comença en la Urbanització de Son Massip, a la qual s'entra per la
desviació situada just davant de l'alzina dels Set Cimals (Km 22'8 de la
carretera C‑710 de Lluc a Sóller). En haver entrat a la urbanització, s'han de
passar dos revolts, un a la dreta i l'altre a l'esquerra, i agafar la primera
desviació que trobarem a la dreta, no gaire lluny veurem el començament del
camí, a l'esquerra, en el lloc on hi ha un cartell del Govern Balear.
• Dificultat:
Forta pujada en el tram de ses Voltetes d'en Galileu. L'itinerari per la carena
és molt descobert, per la qual cosa cal abandonar en cas d'haver‑hi boira.
• Recomanacions:
Convé que porteu aigua. No dubteu a abandonar en cas de boira. Una bona
protecció solar és important.
• Duració:
Dues hores i mitja, aproximadament, de recorregut efectiu.
DESCRIPCIÓ DE L'ITINERARI
Començarem
l'excursió pujant pel fort pendent de ciment, pocs metres després travessarem
un portell i, una mica més endavant, l'ample camí de terra fa una bifurcació:
hem de prendre per la dreta.
Trobarem
una segona bifurcació: agafarem a mà esquerra, que fa pujada; així fins a la
tercera bifurcació, després d'un pronunciat revolt a l'esquerra, i aquest cop
anirem per la dreta, sempre en sentit de pujada; i finalment, en la quarta
bifurcació, tirarem per l'esquerra, sempre costa amunt.
Així
arribarem a un punt on el camí ample s'acaba de sobte. Si ens hi fixam, veurem
a la dreta, i fora del camí, una casa de neu: la de Son Massip.
Per
seguir el nostre itinerari, prendrem per un caminoi —que va en la mateixa
direcció que portàvem— que comença just al costat d'un cartell amb la
prohibició de fer foc, deixant a la dreta una sitja.
Aquest
caminoi, indicat amb algunes fites, segueix més o menys el traçat de l'antic
camí de nevaters anomenat de ses Voltetes d'en Galileu. Aquest està tan
espatllat pels despreniments de pedres, que la millor opció és seguir les
indicacions de les fites i les marques de pintura vermelles, i no anar a
cercar-ne el traçat original.
Un
cop superada l'empinada zona de la rosseguera, el camí torna a estar ben
definit i, un cop fora del circ de penya‑segats per on hem pujat, haurem
d'estar atents al primer lloc en què puguem abandonar el camí per l'esquerra,
situat en un tram recte que té el puig Roig a la dreta, si hi posam atenció
veurem a l'esquerra alguna fita que ens indica la direcció que hem de seguir.
Ja
fora del camí, travessarem una carritxera en direcció a un pendent, també amb
càrritx, que tindrem més o menys a l'enfront —sempre seguint les indicacions de
les fites. El nostre objectiu, el cim del puig d'en Galileu, ens quedarà a
l'esquerra.
Superat
el pendent de càrritx, girarem a l'esquerra, seguirem la direcció de la carena
i en deixarem a la dreta la part superior. D'aquesta manera travessarem una
zona de petits replans fins arribar a la base del con del cim, al qual podem
pujar pel mateix llom.
Per
continuar el recorregut, davallarem del cim pel mateix camí que hem emprat per
pujar‑hi, però en lloc de tornar per la zona de petits replans, ens enfilarem
pel llom de la carena que, de pujada, havíem deixat a la dreta, fins assolir el
cim del pic secundari.
Passat
el pic secundari, continuarem per la carena mantenint la mateixa direcció —és a
dir, tenint a l'enfront el puig Major—, fins que arribem a un lloc on la carena
fa una baixada més brusca fins a una torrentera que ens quedarà als peus. En
aquest punt, indicat amb una fita —on tindrem a la dreta un petit grup de pins
i alguna alzina aïllada—, girarem a la dreta procurant no perdre gaire
desnivell.
D'aquesta
manera, amb el puig Major a l'esquerra, i en direcció al puig Roig, arribarem a
un collet poblat de càrritx, a l'esquerra del qual hi ha una moleta ─val la pena pujar‑hi per gaudir de l'esplèndida
panoràmica de l'entorn.
Tornarem
al collet de càrritx i pujarem per l'altre vessant. Passarem pel costat d'una
alzina solitària, amb la tendència d'anar sempre guanyant desnivell i sense
allunyar‑nos gaire dels penya‑segats de l'esquerra. No hi ha fites ni res que
ens indiqui la direcció que hem de seguir, per la qual cosa caldrà posar‑hi
molta d'atenció.
Si
seguim aquestes indicacions, en un moment determinat trobarem unes fites, que
ens menaran fins a la casa de neu d'en Galileu, un dels indrets més màgics de
tot Tramuntana.
Per
anar a agafar el camí de ses Voltetes d'en Galileu, situats en la casa de neu,
hem de sortir més o menys en direcció a Ternelles, si ens hi fixam, veurem una
fita a sobre d'una pedra. Allà mateix hi ha el caminoi que hem de seguir per
tancar el circuit, el qual ens conduirà fins a la rosseguera.
Per
baixar cal seguir les indicacions de les fites i les marques de pintura
vermelles, hem d'evitar fer‑ho directament per la rosseguera, la qual cosa no
faria més que augmentar l'erosió del camí.
Un
cop arribem a la casa de neu de Son Massip, ja no tenim més que fer a la
inversa l'ample camí de terra que ens conduirà fins a la urbanització del
mateix nom, on hem iniciat el nostre recorregut.
